1714-2014
Llarga història
de tres- cents anys guarint ferides,
lluitant i vessant la nostre sang com braus guerrers,
tot segant cadenes i cercant noves sortides.
Per marxar de l’Espanya que ens vol presoners.
..................................................................................
Lluny ja l’enuig amb traïdoria!
No tornarem a matar-nos entre germans,
Que es guardin per a ells la ira;
nosaltres seguirem donant-nos les mans.
No caldran pas espases ni pistoles,
ni amenaces de penes i dissort.
Els catalans tenim totes les forces,
fetes a la forja amb el mall i el foc
I si mai algú l’arma de l’odi empunya
amb sagetes que vulguin travessar cors
defendrem sempre l’immortal
Catalunya
sense que ens puguin dominar les pors.
I, arribada l’hora dels esperats adéus
Hem de fer-ho sense odis ni
rancors,
per poder explicar els nostres hereus
que va ser una historia de desamors.
Això sí, ha de ser un adéu per sempre
tenint en els llavis un cant de
llibertat.
Ho celebrarem del matí al capvespre
recuperant tot el perdut en el passat.
Tot i estar lligats amb cadenes vexants
hem lluitat esvaint tota fatiga,
puix cada gota de sang dels catalans
és llavor i arrel de nova vida.
És la nostra llengua la nostra identitat,
és el nostre seny la nostra consciència,
és el nostre lema la nostra dignitat,
és el nostre destí la
independència.
Tenim per senyera quatre barres,
quatre barres en fulgent mantell
d’or.
Són quatre barres ben marcades
que portem els catalans dintre el cor
Josep mª perramon colomer
